La prestatgeria: Matilda

Autor/a: Roald Dahl

Il·lustrador/a: Quentin Blake

Traducció: Pedro Barbadillo

Lloc: Barcelona

Editorial: Alfaguara

La Matilda és una nena entranyable de cinc anys que ha nascut en el si d’una família arrogant. Té una intel·ligència brillant que contrasta amb la mediocritat dels seus pares, que la tracten amb rebuig i menyspreu. Malgrat tot, el començament de l’escola i la seva perspicàcia li sacsegen la vida considerablement.

Matilda no només ha resistit el pas del temps (fa més de trenta anys que es va publicar) sinó que és més vigent que mai. Ha esdevingut un dels llibres més famosos, aclamats i coneguts de la LIJ. Les xifres d’edicions i reimpressions són estratosfèriques.

Una de les característiques que més destaca de l’obra és el retrat de la pedància de l’adult. Evidencia el menyspreu social cap a l’infant i certes tendències vitals adultes ridícules i petulants a partir de la sàtira. Les il·lustracions de Quentin Blake reforcen el to burlesc i humorístic retratant, també, les escenes punyents amb valentia.

Matilda té un dels millors inicis de novel·la de tots els temps i compta amb una trama excelsa plena de comicitat i crueltat (tàndem curiós). La narrativa conté un reguitzell d’imatges literàries molt potents que es fixen amb facilitat a la memòria del lector com ara en Bruce Bogtrotter empatxant-se de pastís (p. 130) o el viatge aeri de l’Amanda (p. 118).

El mateix Dahl, el gran entre els grans, escriu unes paraules que casen a la perfecció amb Matilda. La nena, parlant de Hemingway, diu a la bibliotecària: “La forma como cuenta las cosas hace que me sienta como si estuviera observando todo lo que pasa”. La senyora Phelps li respon “Un buen escritor siempre te hace sentir de esa forma”. I és ben bé això que tant costa el que Roald Dahl aconsegueix.

La Matilda deixa petja i és una membre indubtable de l’imaginari col·lectiu de diverses generacions. Dahl i Blake van confegir una història impressionant i colpidora que, alerta, pot encomanar un gran amor envers la literatura a tothom que s’atreveixi a viure-la.

"Passa una cosa curiosa amb els pares i les mares..."