Entrellaçats: Jill Barklem

La Jill Barklem

Neix un 23 de maig de 1951 a l’encisador poble d’Epping, al comtat d’Essex (Gran Bretanya). Un poble envoltat de natura, lluny de l’urbanització, amb un bosc frondós i un seguit de llacs com a protagonistes.

Créixer en un ambient tan bucòlic és el que inspirarà a Barklem el seu estil d’il·lustració tan característic: la idealització de la campanya anglesa.

Belles arts per accident

Als tretze anys va tenir un despreniment de retina. A resultes d’això, va passar moltes tardes envoltada d’art i llibres. Va ser llavors quan va començar a descobrir que li encantava dibuixar branquillons, flors… i va decidir estudiar il·lustració a la St Martin’s School of Art de Londres.

Els trajectes en transport públic que feia per arribar-hi eren trafegosos i foscos, amb els vagons a vessar de gent. La seva via d’escapatòria en aquests moments era fugir a un món imaginari llunyà. Va ser llavors quan van començar a prendre forma els personatges de la Bardissa Secreta.

Entrebancs inicials

En un principi, les editorials del moment no estaven interessades a publicar-la, al·legant que no hi apareixien personatges humans i que els arguments de les històries eren massa planers.

Tanmateix, ella no es va donar per vençuda, i amb el recolzament del seu marit va contactar amb l'editorial William Collins, la qual l’any 1980 li va publicar la col·lecció de les quatre estacions de la Bardissa Secreta.

La seva obra en detall

Les seves il·lustracions remeten a les de Beatrix Potter en el predomini de la naturalesa i la humanització dels diversos animalons del bosc.

El tractament de la llum i els colors és molt acurat, Barklem recrea l’ambient de cada estació i emoció que vol transmetre amb una tria precisa de cadascun dels elements.

La seva obra intenta ser el més rigorosa possible: tots els detalls estan curosament triats i estudiats per tal de recrear l’essència del que seria una comunitat autosuficient al camp.

El món de la Bardissa Secreta desprèn valors com la senzillesa, la cura dels altres, el respecte per la natura i, sobretot, l’amor entre tots els ratolinets de la comunitat. Un món càlid, dolç i tendre que fa que el lector hi vulgui viure.

Les cuques de llum s'encarregaven de la il·luminació.