Entrellaçats: Muriel Villanueva

• Llibre imprescindible en cas de confinament: El camí de l’artista, de Julia Cameron

• Lloc on et quedaries a llegir per sempre: Davant del mar

• Personatge fictici/no fictici a qui t’agradaria conèixer: Virginia Woolf

LA SEVA VIDA I ELS LLIBRES

1. Com descriuries la teva relació amb la literatura durant la teva infància? Els contes de la mare abans d’anar a dormir i les batalletes del iaio. El meu diari. Les pel·lis friquis que veia la mare. I durant l'adolescència? La història interminable i les lletres de les cançons combatives. I actualment? Escric, escric, escric, i llegeixo els llibres més estranys que trobo. Ha anat canviant? No gaire. Molt de bon cinema, molt bones cançons, alguna bona novel·la i molta escriptura.

2. Recordes el primer llibre que vas llegir? Quin va ser? La aventura formidable del hombrecillo indomable, de Hans Traxler

3. Quins són els llibres que més t’han marcat en les diferents etapes de la vida? Aquest anterior, L’ombra de l’eunuc, de Jaume Cabré, i El camí de l’artista, de Julia Cameron.

4. Quins hàbits lectors tenies de petita? Com han anat variant? Sempre he llegit poc i escrit molt. El que llegeixo, això sí, ho llegeixo ràpidament i molt intensa i em queda per sempre.

LA PROFESSIÓ D’ESCRIPTORA

1. Quan vas començar a escriure? Ja des de ben petita? Quan vas ser més gran? Als vuit anys, el meu diari, com la Duna.

2. Quan i com vas saber que volies ser escriptora? Quan vaig tenir ús raó. Vaig visualitzar el meu nom en el llom d’un llibre i ja no hi va haver marxa enrere.

3. Quins consideres que són els ingredients essencials per confegir una bona història? Personatges i acció. És una obvietat però són tan el mínim com el màxim. Això inclou tota mena de conflictes: de pensament, de personatge, de trama.

4. Quins creus que són els elements que caracteritzen i distingeixen la teva escriptura? La família, el gènere, l’amor i el cos. També em caracteritza un estil molt sensorial.

DUNA I DUNES

1. Descriu Duna amb tres o quatre paraules: El llibre o la persona? El llibre és un diari, estiu, mar i canvi. La noia és intensa, contradictòria i única.

2. D’on va sorgir la inspiració per a construir uns personatges tan potents i ben caracteritzats? De la vida, suposo. La vida és potent, oi? Només cal parar atenció i mostrar-la tal com és. Tots som d’una manera concreta, i cal que ens mirem bé els uns als altres. La clau és l’empatia. Així com la Duna aprèn a ser empàtica, jo he d’empatitzar amb els personatges si vull que siguin creïbles.

3. Ens ha encisat com és i com es descriu l’entorn en que s'emmarquen les novel·les. T’has emmirallat amb llocs freqüentats per tu? Una mica en la Costa Brava, però sobretot allà on jo estiuejava de petita: Menorca i Enguídanos, un poble de Cuenca.

4. Tots dos llibres tracten temes habituals i reals d’una manera poc forçada, poètica i natural, sense que semblin posats amb calçador dins de l’argument. Com s’aconsegueix? Amb naturalitat. Respirant cada escena com si la visquessis. Sentint-te part de la “realitat” de la Duna. Sentint-te Duna.

Ha estat un autèntic plaer conèixer una miqueta més a la Muriel gràcies a aquesta entrevista! Llegiu-la, perquè val molt la pena.