La prestatgeria: Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l'univers

Autor: Benjamin Alire Sáenz

Traducció: Maria Climent

Editorial: L’Altra Tribu

Argument: L’Aristòtil i en Dante són dos adolescents un xic antagònics. Viuen a Mèxic i coincideixen a la piscina del seu barri. Queden i es comencen a conèixer. La manera de ser de cadascun d’ells i les vicissituds vitals van marcant el ritme i els esdeveniments de la seva relació. Amb ganes de conèixer i descobrir el món, l’Ari i en Dante creixen, canvien i es descobreixen.

Trets destacables de la novel·la:

- Diàlegs molt directes, naturals i fluids, sense massa acotacions.

- Temàtiques inherents a la vida (la sexualitatat, la família, la comprensió del món, el descobriment d’un mateix o l’amistat) tractades amb subtilesa, senzillesa i profunditat a partir de la vida dels dos protagonistes.

- Durant el transcurs de la història es van deixant “catalitzadors de reflexió”, és a dir, preguntes i comentaris potents i profunds que poden arribar a interpel·lar i fer reflexionar al lector.

Pel mediador literari, qüestions per reflexionar: Per tal que mestres, famílies, contacontes o qui sigui que fa arribar una història a infants i joves els pugui fer una bona mediació de la lectura, és imprescindible que prèviament l’adult no només s’hagi llegit el llibre, sinó que s’hi hagi immergit. A tall d’afavorir això, a continuació proposem algunes reflexions i llancem diverses preguntes per afavorir la reflexió literària. Ho fem des de la humilitat i la voluntat de seguir millorant i aprenent. Per tant, tot comentari o proposta d’afegitó serà benvinguda!

• Els noms Aristòtil i Dante ja ens ressonen i ens remeten essències poètiques i filosòfiques. Essències sobre maneres de mirar el món. Com a mediador, obre el llibre ja amb aquesta visió de sensibilitat i visió crítica per descobrir els secrets de l’univers.

Quins t’ha anat despertant la lectura? Quines preguntes t’han anat passant pel cap?

• Els personatges van reflectint molts trets característics de l’adolescència (la incomprensió del món i d’un mateix, les relacions familiars, els rols i “estaments” que s’estableixen entre els companys d’institut, el dubte de què fer en l’adultesa…). Podria ser que els lectors adolescents se sentin de maneres semblants a ells.

Els dubtes i les inquietuds de l’Ari i en Dante disten gaire de les que pugui tenir un adult? L’adult se segueix qüestionant sobre el manteniment de les amistats, sobre què farà en un futur, sobre les relacions familiars…? Són, doncs, incerteses vitals i no només preocupacions adolescents? Els adults les silencien o les ignoren més per estancaments i quotidianitats rutinàries? Si la novel·la suscita pensaments reflexius al lector, de quines maneres els acompanyarem?

• L’ecotò és un concepte recursiu a la història. I molt metafòric.

Pot ser extrapolable a contextos i maneres de viure personals? I a situacions actuals? De quines maneres ha entès el lector què és aquest terme? Quins exemples posaria sobre com extrapolen l’ecotò a la seva vida?

• Les barreres emocionals i la vergonya s’observen en moltes ocasions en la majoria de personatges.

Tots en tenim d’alguna manera o altra? Com es van trencant aquestes barreres al llarg de la història? Per què, per exemple, l’Ari en té tantes i en Dante no tantes?

• Pel que fa a la temàtica LGTBIQ+, les pors i les ideologies plasmades a la novel·la són equiparables en l’actualitat al nostre país? Quina mentalitat té respecte al tema la gent que ens envolta? De quines maneres el pensament retrògrad se segueix manifestant en nosaltres mateixos o al nostre voltant? Què els deu haver suscitat aquesta història als nostres lectors en relació amb aquesta temàtica?

Què us semblen? Escriviu-nos i compartiu el que penseu! EP! I recordeu que en cap cas aquestes preguntes han estat pensades per fer tertúlia/mediació literària amb els joves, són una possible eina pel mediador! Proposta didàctica: ACTIVITAT DURANT LA LECTURA: Es pot proposar al lector de tenir una llibreta o un paper a prop seu mentre va llegint. Per anotar algunes reflexions o alguns pensaments o dubtes que pugui anar-se generant durant el transcurs de la novel·la. Això sí, sense forçar ni obligar! Simplement com a consell perquè pot anar bé si després es volen comentar qüestions amb altres companys de lectura i per tenir les anotacions pròpies que ha suscitat el llibre. ACTIVITAT POSTERIOR A LA LECTURA: Si el lector ha anat anotant allò que li ha anat suscitant la lectura, podria ser profitós d’entaular una petita conversa sobre les anotacions de cadascú tot comentant les reflexions, els dubtes i els comentaris diversos.

“Era bo barallant-me. Per això la gent em deixava en pau. Era sobretot invisible. Crec que ja m’estava bé. I llavors va aparèixer en Dante.”