La prestatgeria: Mary John

Obra: Mary John

Autora: Ana Pessoa

Traducció de Mercè Ubach

Il·lustracions: Bernardo P. Carvalho

Editorial: L'Altra Tribu

- Qui és la Mary John?

La Mary John és una noia que ha viscut tota la seva infantesa enamorada del seu millor amic, en Julio. Per ell sent un amor incontrolable, cec. Per ell es desviu. En Julio juga amb ella, l’adapta a ell, fent-la canviar i no deixant-la ser qui és realment. Perquè, en realitat, la Mary John només existeix per a en Julio, ell li ha posat aquest sobrenom, i d’aquesta manera l’ha modelat. Però la Mary John no vol ser aquesta noia, vol ser la Maria Joao, ella mateixa, sense influències ni canvis.

- Com es transmet la història?

A partir d’una carta que la Maria escriu al Julio. En ella, hi aboca vastament el que li passa pel cap i com se sent, tot deixant al descobert les contradiccions i el caos mental de quan s’està enamorat. Tot plegat, a partir de frases curtes perquè la Maria escriu i descriu tal com raja, com si d’un monòleg intern es tractés.

- I què tal l’edició?

La coberta del llibre, d’un potent blau lilós, acapara tota l’atenció. La tria d’aquest color, tan suggerent, evoca la personalitat de la protagonista, una noia melancòlica, fins i tot trista en alguns moments. La il·lustració de Bernardo P. Carvalho de la plaça on la Maria Joao ha jugat tota la vida amb en Julio resulta molt atraient, i si ens mirem la contracoberta, veurem que s’hi amaga la silueta d’una noia: la de la Maria Joao. D’esquena, amb els cabells solts, es mira des de lluny la plaça…

- Per què s’ha de llegir?

Aborda amb naturalitat temes com el feminisme, les relacions d’amistat o l’adolescència. Destaca el creixement personal de la protagonista, que es desvincula del passat trencant amb les opressions establertes pel Julio i la Liliana.

Es pot connectar fàcilment amb la protagonista i empatitzar-hi, si ets adolescent, o tornar a records del passat si ets adult. I enganxa. I remou.

“Les coses creixen sense fer soroll, Pirata. Els arbres, les ombres, els dies. Jo també creixo sense fer soroll. El meu cos i el meu reflex. La meva ànima, el meu serrell”.